Diari d'un petit home (i una gran dona)

Canvi d'etapa

2011-04-25T16:34:00.000+02:00

Durant aquestes vacances de Setmana Santa, en que hem fet un altre viatge tota la família junta, puc dir que s'ha acabat la transició a una nova etapa del camí que fa quasi quatre anys que vaig recorrent. Durant aquesta transició, que ha durat uns sis mesos, s'han produït una sèrie de canvis enormes que m'han portat de ser un nen petit situat al centre del seu mon senzill a ser un nen, una mica menys petit enmig d'un mon més complex i complicat del que pensava.

El primer d'aquests canvis, va produir-se una mica abans d'aquests sis mesos, en concret el 3/07/2010 amb el naixement de la petita Txell amb qui comparteixo moltíssimes coses (pares, ieios, germans, casa, joguines, etc.) però que ha fet desaparèixer aquest centre del mon senzill que ocupava. Ara compartim protagonisme, cadascú a la seua manera, i m'ha fet aprendre a cuidar a algú, a sacrificar-me quan toca i a tenir algú que m'admira, que riu totes les meues gràcies i que em té com el seu petit heroi particular.

El següent canvi va ser l'inici del procés llarguíssim que m'ha de fer descobrir que vull ser quan sigue gran, sí, al setembre vaig començar l'escola i tot i que el principi no va ser fàcil i fins Nadal va costar una miqueta, ara ja m'hi he acostumat i hi vaig en ganes i m'ho passo bé. Ja conec a tots els nens i nenes de classe i també a alguns d'altres classes i dels esports, també conec totes les àrees de jocs del Passeig de les Escoles i entre una cosa i l'altra no tinc cap problema en anar-hi.

Per últim, i aquest canvi m'ha costat una mica més d'assumir, me n'he donat compte que no som eterns, que un dia estem i al següent podem no estar. M'ha costat entendre això, adonar-me del significat de l'expressió "patir per algú", i, sobretot, saber conviure amb aquest sentiment. Suposo que sóc menut per això, però és el que hi ha, això no es pot triar i a mi sembla que m'ha tocat pronte. Espero no haver de sentir l'experiència massa sovint, no és massa bona senyal, però sembla part d'aquest camí que comentava abans.

No us marejo més, avui ha tocat una actualització menys graciosa que de normal, segur que la propera serà més distreta i, en una mica de sort, tindrem el debut de la gran doneta, la meua germaneta Txell.

Adéu!!!

Canvis al bloc

2011-01-28T19:31:00.003+01:00

Quant de temps, sempre amb la mateix excusa, però de veritat que costa trobar temps per relaxar-se una mica i deixa treballar al cap amb una mica de tranquil·litat, la tranquil·litat necessària per poder escriure amb un mínim de gràcia.
Les últimes entrades del bloc són just després del naixement de Txell, com ja té els 6 mesos complits no cal ser matemàtic per poder dir que ha passat molt de temps.
Ara seria lo seu anunciar que Txell també obre blog i passar l'enllaç, però farem ús del realisme i apostarem per modificar aquest diari i que el compartixquen com a bons germans.
Així que intentarem modificar la plantilla i li donarem a Txell les claus per a que escrigue alguna cosa quan en tingue ganes.

Va, que en breu estarem de tornada i intentarem ser més constants!!

Txell i l'estiuet

2010-07-23T23:02:00.003+02:00

Bones a tots/es, com sabeu ja tinc a la meva germaneta fora de la panxa de la mama. El dia 3 Txell va sortir i la vam anar a vore, era molt fea i menuda, ha anat millorant però continua sent molt petiteta, jo no li faig molt de cas, vaig a la meua! Tinc els papis contents per que vaig a natació i ho faig molt be. Molts matins he anat a la piscina dels iaios, la tenien una mica verda però sembla que ja ho tenen una mica dominat.

El mes que ve faré 3 anys i l'altre dia vam anar a encomanar una bici per a mi, estic molt emocionat!

Avui hem comprat la bata per al cole i la bosseta per a l'esmorzar, los papes no paren de dir-me coses del cole, a vore com serà! Jo ja he estat desenvolupant la meva part artística, he decorat coixins i parets i m'han quedat molt originals.

Per les nits encara els vaig a fer alguna visiteta al llit dels papis, més que rés per a que no es pensen que passo d'ells.

Tinc ganes de que siguen festes per a vore els gegants pel carrer, hem tenen preocupat tot l'any tancats a la casa de cultura, els he visitat a sovint per animar-los.

Vaig molts caps de setmana a Alcossebre, m'encanta la platja!! així distrac els iaios. Els fa molta gràcia per que allí menjo i dormo com un home.

Molt bon estiu a tothom!!

Estiu 2010

2010-07-23T19:50:00.000+02:00

Acabo d'afegir fotos al meu àlbum d'estiu. Quan tingue una mica de temps (Txell em dóna molta feina de moment) us explicaré totes les novetats.

Fins aviat!!!

Recapitulem

2010-06-19T19:32:00.003+02:00

Bones, després de bastant de temps i bastantes coses per contar-vos, torno a estar per aquí. Des de l'última vegada que vaig escriure hem fet moltes coses, moltes novetats i experiències, però el millor està per arribar i, abans que vingue Txell i ho canvie tot, volia posar-vos una mica al dia.
Mirant ràpidament enrere i pensant les coses més destacades que hem fet, em ve al cap el pont de Sant Josep que vam aprofitar per anar a Disneyland i a París amb els papes, els ieios Brunets i la ieieta Pepita (que feia el sant). Ens ho vam passar molt bé, sobretot jo, allò és una passada, és com estar dins l'ordinador i anar veient les pel·lícules de Disney. Al tornar a casa, com no, el padrí em va regalar la mona de Messi, que vam rebre tal i com es mereixia i que me vaig menjar amb bastanta passió. Us deixo les fotos per a que us pugueu fer una idea.

Per Setmana Santa, vam anar a dir-li adéu a la neu. Van ser només 3 dies a Font-Romeu, però ens ho vam passar molt bé, vaig poder tornar a esquiar, vaig visitar totes les zones infantils que vaig trobar i vaig tornar a passejar la jaqueta que tant m'agrada.

Aquell va ser l'últim viatge així gran que vam fer sense Txell, ara ja tinc (tenim) moltes ganes de que arribe, de poder començar a ensenyar-li coses i, com no, pegar-li alguna bronqueta. Us mantindré informats i informades (espero).

I ara a pels números

2010-03-02T16:09:00.004+01:00

Aquest passat cap de setmana vam tornar a anar a la neu. Aquesta vegada ho vam fer amb un grup de "joves" (això diuen ells) del poble i viatjant amb autobús. Ha estat bé, només vaig pujar un dia a pistes i sense esquís, però vaig xalar al telecabina i m'ho vaig passar molt bé jugant amb la mama per la neu, fent ninots, salts i tobogans i també esquiant damunt dels esquís del papa per la tarde (encara que sense anar molt fort).

L'altra gran notícia del mes es que ja sé el que porta la mama a la panxeta; una neneta!!!! Vaig passar una mica de nervis els dies abans d'anar a veure-la, perquè m'ho havien explicat malament i no estava molt segur del que volia dir això de vore-la. Al final va ser entrar a una habitació on van parar la llum, la mama es va gitar damunt d'un llit i van posar-se a mirar unes pantalles on sortia algo (dien que era la neneta) i de quan en quan se sentia un soroll que van dir-me que era el cor. La veritat és que no n'hi havia per a tant, no em tornaran a prendre el pèl!
Per acabar, ahir no vaig poder aguantar-me d'ensenyar-li al papa que ja controlo una mica amb això dels números. Li vaig ensenyar on estan l'1, el 2, el 3 i el 4 (aquest amb una mica d'ajuda per dissimular) al mando de la tele i al teclat de l'ordinador. A n'ell li va fer molta gràcia i vam aplaudir una miqueta per celebrar-ho.

Neu, fred i esquí

2010-02-04T07:34:00.003+01:00

Ja torno a estar aquí i aquesta vegada el motiu és important. Després d'aprendre a caminar i, amb una mica d'ajuda, a nedar, he aprés una nova habilitat: vaig esquiar!!!!
Aquesta setmana passada vam anar a la neu amb els papes i iaios i tot i el fred, vaig passar-m'ho molt bé. La mama i la iaia volien fer-me anar en trineu, però allí ningú anava en trineu, tots esquiaven, perquè havia de ser diferent jo??
Així que vaig demanar uns esquís, unes botes i un casc. Equip complet?? No!, em faltaven els pals. Tots anaven en pals menys jo. Però són molt cabuts i no hi va haver manera d'aconseguir uns pals. Que si ets massa petit, que només fan falta per pujar i a tu ja et puja el papa, que els nens no en porten, ... Mil excuses per no donar-me uns bastonets que tanta il·lusió em feien!!
Tot i la falta de material, vaig esquiar per a la foto. La veritat és que va resultar ser una cosa bastant fàcil. Com podeu vore als vídeos estic fet un crack, i això que havia de vigilar que no caigués el papa, que en aquelles botes que portava me feia patir.
Us deixo els vídeos per a que perfeccioneu la vostra tècnica i espero que mos tornéssem a trobar prompte per aquí.

Adéu!!!

Seguim en línia

2009-10-16T21:43:00.004+02:00

Va passant el temps i anem fent cosetes. Tot i això, últimament hem estat una mica més tranquils. Els papes han baixat una mica el ritme i jo vaig fent les mateixes coses de sempre. Ja intentaré animar-los una miqueta i a vore si des d'ara fins a final d'any es posen les piles i em treuen més a passejar i els podré ensenyar més coses.
Demà diuen que em portaran al Mas de Comú i a la Torreta, ja vorem si el papa aguanta perquè no l'acabo de vore en forma. Parlant d'això, fa dos o tres setmanes el vaig ajudar a arribar a la línia d'arribada d'Alcanar, sembla que estava bastant content, però n'havien arribat uns quants davant d'ell, en poc se conforma.
Com segur que esteu cansats de llegir i preferiu les fotos, us en deixo dos d'Alcanar i un parell del viatge a Barcelona d'aquesta setmana. Els va fer gràcia veure la butaca de la meua mida i vaig fer-me l'adormit.

Bona nit!

2 anys

2009-08-09T11:28:00.002+02:00

Molt bon dia!! Avui faig dos anys i ja porto uns quants dies preparant-me. És un dia molt important, l'única vegada a la vida que de cop dobles l'edat i cal estar a punt per aquest gran pas.

Ja fa unes quantes setmanes que dormo al meu llit tota la nit (algun dia, si els papes s'enyoren vaig a acabar la nit al seu llit).

També estic avançant molt amb l'orinalet. Encara faig algun desastret, sobretot amb el pipi, però ja passo moltíssimes hores sense paquet i m'agrada molt estirar la cadena per enviar "cosetes" cap avall.

Segueixo parlant pels colzes, encara que no m'agrada tant fer-ho davant de gent (més que res per no impressionar-los ;).

Si premeu sobre el títol podreu veure un recull de fotos que ha preparat la mama sobre aquests dos anys. Espero que us agrade i espero poder celebrar molts més anniversaris amb la vostra companyia.

Uffffffff!!!!!!!

2009-07-25T08:19:00.004+02:00

Ni més ni menys que mig any. Aquest és el temps que fa que no ens trobem. Com no tinc excusa no en buscaré, així que seguim com si res hagués passat.
Durant aquest temps, tot i que no he escrit, he fet bastantes coses. Parlo com un home gran (quan en tinc ganes o quan veig que mons pares tenen ganes de conversa), estic abandonant el paquet (ho sento per Dodot, s'hauran de buscar un altre client) i, últimament, a més de les olivetes, els cacaus i les patates (aaaaaii, quantes tardes al bar) estic afegin a la meua dieta el xoxolate.
Al temps lliure, vam fer unes bones vacances per Setmana Santa, vam seguir anant a la neu a l'hivern i, amb la calor d'aquests dies, estem anant bastant a la piscina, on he aprés a veure aigua sense atragantar-me (el de tancar la boqueta no m'acaba d'agradar ;).
Res més, que he perdut la pràctica i no vull cansar-me massa, a vore si aconsegueixo ser més regular i recupero la clientela perduda.

Bye!

Càsting

2009-01-23T18:35:00.003+01:00

Hola, esta vegada he escrit ràpid, eh?!
Avui he anat a Barcelona de càsting, van trucar-nos ahir a migdia i cap a la capital falta gent.
No diré per quina marca és, per si porta mala sort, però comença per Do i acaba en ot, així que no mos podíem encantar que això és de lo millor que hi ha.

Ha anat molt bé, m'han atès genial (gràcies Laura) i la mama i jo hem sortit molt contents. Si m'agafen ho sabrem ràpid, perquè la setmana que ve s'hauria d'anar a la capital del país veí.

Una abraçada i us deixo uns enllaços als millors anuncis de nens que s'han fet (papa, ja saps que jo mai faria el del primer anunci, ;-))

Viatge a la neu

2009-01-21T15:49:00.002+01:00

Hola, després d'una altra llarga absència ja torno a estar per aquí. Com sempre tinc moltes coses que explicar-vos, i si últimament m'heu vist sabreu que intento fer-ho. Aquesta setmana he començat a intentar repetir tot el que sento. La veritat és que costa una mica, me resultava més fàcil quan només deia bub, cococ, eta (sabateta, llumeta, piloteta), ma (mar, mam), mama, papa, ieiu, iia, mi i quatre coses més; però també és veritat que ara els que em veuen xalen més (avui la paraula de moda és osti) i els puc donar més conversa.
Una altra novetat és que començo a fer servir els waters i el meu orinalet. De moment faig pipi quan m'assenten i alguna vegada ha caigut algo més, encara que me queda bastant per demanar-ho jo. Suposo que no tardaré molt a fer-ho perquè també xalen molt quan deixo algun record.
Com a extra, la setmana després que vingués el trator (i uns homes barbuts que anaven a dalt) i ens portés regals, vam anar a la neu a Andorra. Per si amb el fred, les disfresses dels papes i ninín no n'hi hagués prou, el diumenge em van deixar a un aparcament de nens (guarderia). Jo estava cansat de tot el cap de setmana, no em trobava massa bé, estàvem a un lloc que no havia vist mai i, per si fos poc, me deixen totsol 2 hores. M'ho vaig passar bastant mal però suposo que m'aniré acostumant.
Us deixo unes quantes fotos d'aquests dies i espero (com sempre) no tardar tant a tornar a escriure.

Vacances, hivern, ...

2008-12-17T07:32:00.002+01:00

Ha passat més d'un mes des de l'última vegada que us vaig explicar alguna cosa, però estic tant ocupat donant guerra i aprenent coses que no em queda temps per assentar-me a escriure. Durant aquest mes he fet un munt de coses, vam fer unes petites vacances amb els papes (la majoria de fotos són d'aquestes vacances que vam passar pel Pirineu), he vist un munt de tractors (m'agraden molt i a les vacances em van deixar caminar per damunt d'un i a Amposta en vaig vore de molt grans), he tocat cavalls, vaig molts de dies a vore tututs (trens) molt llaaarggs, he aprés a cridar a tots els tiets (a Lara li dic Lluc perquè els fa molta gràcia quan ho faig, però ho sé dir) i continuo fent el dimoni de quan en quan per conservar la fama que tinc.

Últimament també he tingut algun accident, m'agrada molt pujar per tot arreu, ja siguen sofàs, com caixes, com taules petites, com escales de llitera; on sigue. De quan en quan, provo si em vigilen bé deixant-me caure i alguna vegada els enganxo despistats i caic.
Pel que fa al dormir, ja dormo totsol, encara que hi ha dies que em fa mal la boqueta i vaig despertant-los per compartir els mals moments. Ahh!, ja no me'n recordava, per fi han descobert que el menjar que més m'agrada és la carn. Jo sempre que anem a comprar i passem per davant de la zona de carn ja els ho deia, però ara se n'han adonat. Hamburgueses, espaletes de conill, pernil, cecina, ... qualsevol peça de carn em torna boig.

Bé, fins aquí l'entrada d'avui, us torno a escriure aviat.

Avui li toca al papa

2008-11-11T23:37:00.002+01:00

Avui ha escrit el papa, però com parla de mi us enllaço al seu bloc per a que li pegueu una mirada. Ell s'hi esforça, però encara ha d'aprendre'n molt per aproximar-se al meu estil únic.
Tingueu una mica de compassió i no sigueu molt durs/es en ell, que encara està començant.

Bona nit.

Vídeo divertit

2008-11-04T07:38:00.002+01:00

Hola, ja passen molts de dies des de l'últim escrit i m'han passat un munt de coses interessants els últims dies.
Començant per mi, últimament em comencen a entendre quan parlo. La cosa va poc a poc, però a més del típic mama, del ieia, de la meua variació del papa que queda en tata ara ja comencen a entendre quan dic piloteta, llumeta, tractor, Mimi, Mar, Marta, bub. Cada dia sembla que van entenent més coses, encara que els costa una mica.
Pel que fa a l'oci, la setmana passada vam anar a buscar rovellons (podeu veure un gag que vaig fer-los al vídeo de baix) i m'ho vaig passar molt bé. Quan el papa em porta com si fos una motxilla se'm fa una mica pesat, però com a n'ell sembla que li agrada ho vaig suportant. Vaig trobar algun rovelló, però té poc mèrit perquè jo estic molt prop i vaig preferir deixar-los trobar-ne més als grans, que els fa més il·lusió.
Aquest últim cap de setmana vam tornar a Caro. Jo tenia un record difús de la caseta encara que no n'estic segur. També m'ho vaig passar molt bé, vaig fer tard per les nits, vaig menjar carn torrada i pataques xips, vam tornar a anar a caminar per la muntanya i quan em van deixar baixar vaig poder estrenar les sabates noves i xafar neu. Podeu veure fotos pels facebooks dels amics dels papes i aquí en deixo alguna del Picasa.

From Castanyada '08

Si em diuen alguna cosa ja posaré l'enllaç.
Res més, us deixo amb el vídeo.

Salut!!

Està bé, ... confesso

2008-10-17T01:10:00.002+02:00

Feia molt de temps que ho volia dir, però després de gairebé un altre mes sense escriure ho he de fer, jo veritablement no escric aquest bloc, sinó que ho fa el papa.

Quin descans, de veritat. Suposo que alguns ja ho devieu sospitar, alguns potser ho vau saber des del primer dia, els menys observadors potser van tardar una mica més, però segur que tots ho sospitàveu.

Sí, el bloc me l'escriu ell i per això aquests dies no hem posat cap entrada nova. Entre curses, feina i la Cursa de Muntanya d'Ulldecona no té temps per res.

Normalment ens assentem els dos davant l'ordinador i jo li vaig dictant el que vull publicar. Ell no té massa gràcia amb el teclat, per això haureu notat que no ho escric jo, però jo encara no en sé, així que li vaig dient el que ha de posar i ell ho fa.

Bé, ara ja sabeu perquè fa tants de dies que no escribim; per culpa d'ell. Espero que després de Sant Lluc tot torne a la normalitat i puguem continuar explicant-vos el que ens va passant.

Fins aviat!

Hi ha algú??

2008-09-22T07:50:00.000+02:00

Ja ho sé, fa un mes que no escric i tinc un munt de coses per explicar-vos, no tinc excusa... o sí! Jo tinc ganes d'escriure, però el papa li ha fet alguna cosa a l'ordinador i sembla que no va. De fet, això em toca escriure-ho a un altre ordinador i no podré col·locar-hi cap foto, però ja no vull esperar més, he d'escriure o no em tornarà a llegir ningú.
Fa tant de temps que ja ni recordo tot el que us he d'explicar. Em sembla que ja vaig dir-vos que m'agradava molt que em porten en bici. Un mes després, ja no m'agrada tant; no fa el soroll de les motos, el papa no me deixa veure el que hi ha davant i a vegades m'adormo. Però com a mínim serveix per passejar-me i, normalment, fer una visiteta al restaurant de la mama o al meu gosset.
Precisament parlant del gosset, ahir vam passar quasi tot el dia junts i ens anem fent amiguets. És una mica pesat, li agrada molt mossegar-me els peus i pujar amb les potetes damunt meu. Com encara no estic habituat a tocar-lo em fa estar una mica incòmode i m'esgarrapa una mica amb les ungles i dents tant afilades que té, però poc a poc ens coneixem més i prompte el tindré dominat.
Anant a un tema més habitual, el dormir, continuo igual. Passo més hores entre el papa i la mama que al meu llit i de quan en quan els faig passar una nit distreta. Després me diuen que estan cansats i que això que faig no és normal, però a mi m'agrada molt despertar-me a les 3 o les 4 i jugar una mica. Es tracta d'aprofitar la nit i despertar-se 8 o 9 vegades és una bona forma de fer-ho.
Per acabar, el dissabte vaig anar a un casament. Va ser prou distret, només vaig estar 1 minut a missa, el temps just de veure entrar la novia, però m'ho vaig passar molt bé passejant per la Sénia, fent unes pataques al bar i llençant l'arròs. Una altra cosa van ser les traques, m'esperava que fessen més por, perquè el papa i la mama deien que ploraria i m'ho passaria mal, però no era per tant i al final quasi me van agradar i tot. Però el millor del dia ho vaig reservar per al final, QUINA NIT!! A les 3 els ieios trucaven als papes per dir-los que estava despert i no hi havia forma d'adormir-me i fins a les 5 no vaig agafar bé el son. Ens ho vam passar la mar de bé (com a mínim jo), i a les 9.30 ja tornava a estar despert preparat per un nou dia.

De moment acabo aquí, que sense fotos això se fa molt llarg i serà pesat de llegir.

Fins aviat!

Felicitats

2008-08-20T07:34:00.000+02:00

Send this eCard !

Ja tinc un any!!

2008-08-09T13:55:00.005+02:00

Ja tinc un any. Aquesta matinada ha fet un any que vaig arribar per canviar-vos la vida (A TOTS!!). Segur que us ha canviat completament i espero que hagi estat per millorar.
A mi m'ho sembla, perquè quasi sempre us veig contents i rient. De fet, quan anem pel carrer tothom canvia la cara quan em veu i rep alguna de les meues salutacions. M'agrada vore la gent contenta i faig tot el que puc per a que ho estigueu, espero poder-ho fer durant mooolts i moooolts anys.
Aquest és un post ràpid, després de la festa que suposo que rebré ja us comentaré més coses. Per no quedar-me curt, us deixo aquest vídeo que vam gravar a casa la ieia Fanny i us invito a tornar a veure l'àlbum de la Visita a la Expo (cliqueu sobre el títol), on he afegit fotos (d'acord, ho ha fet el papa, però ve a ser el mateix ;-))

Besets.

Expo 08

2008-08-06T17:24:00.001+02:00

na altra vegada molts de dies sense post, de moment aquesta és la dinàmica habitual del bloc, a vore si poc a poc l'anem canviant però em sembla que l'agost no és el millor mes per fer-ho (això diuen, jo l'únic agost que he viscut ni el recordo, tenia massa feina ubicant-me en aquest món).
El diumenge passat vam anar a la expo. Jo m'ho vaig passar molt i molt bé, em sembla que vaig ser l'únic, perquè els grans es van queixar bastant i avui encara sembla que els duri la ressaca del cap de setmana. Allò estava ple de coses que no havia vist mai, imatges als sostres, pantalles per tot arreu, canvis de llum i aigua a tots els pavellons. Per desgràcia, fora hi havia ben poca aigua i massa sol i calor. Jo vaig anar tot el dia xop, però els grans només feien que suar, bufar i queixar-se; de veritat que semblava que estaven patint.
Després de passar-me 7 o 8 hores jugant, observant, saludant a tothom, caminant tot el que em deixaven i passant-m'ho bé (dormint menys d'una hora a Suïssa), ens vam posar davant del riu i d'una cosa blanca molt gran. Pel que van explicar, allò era el motiu de la nostra visita, el famós (a casa nostra) espectacle Iceberg on sortia jo de petit. Vam esperar prop d'una hora fins que va començar, però per les cares que feien al acabar va valdre la pena.
Jo el vaig vore a mitges, perquè estava una mica cansat (d'estar allí parat sense fer res, que els dies que surto de casa la son tarda en arribar) i vaig queixar-me una mica. El muntatge representa el mal que està fent la humanitat al planeta en general i a l'aigua en particular, mostrant imatges dures però reals que demostren aquest fet. Està molt ben fet i aconsegueix generar malestar i tristesa fins que s'obre una finestreta d'esperança i apareix la imatge de la innocència i la puresa dels que hauran de patir o salvar aquest món. Com ja sabeu, aquest sentiment es fonamenta amb la meua cara, projectada als 4 trossos de gel que fan d'acompanyament a l'escenari central. Ens va agradar molt a tots i encara que ja fa temps que van gravar el vídeo, m'hi vaig reconèixer i vaig plorar una mica quan es va acabar.
Eren prop de les onze i tocava recórrer tota la expo per tornar al cotxe. Com veia que els grans estaven cansats volia anar caminant, però com tenien una mica de pressa el papa em va agafar i no em va deixar baixar més. El cansament anava arribant, però jo no em deixava derrotar. Vaig aguantar l'autobus (amb l'ajuda de la musiqueta que ens deia que podíem baixar) i també els comiats a l'aparcament. Això sí, quan vaig vore que anaven pel camí que tocava em vaig desconectar i vaig dormir fins a casa.
Havia estat un dia llarg però m'ho vaig passar realment bé, COM M'AGRADA SORTIR DE CASA!!

Fotos Nostres:

Vídeos de YouTube:

Ja camino!!

2008-07-11T07:42:00.002+02:00

Després de molts dies des de que vaig fer les primeres passes totsol, per fi m'he decidit a caminar sense ajudes. Abans d'ahir va ser el primer dia que me vaig vore capacitat per fer-ho i ahir vaig repetir l'experiència.
Aquests dies passo bastant de temps al poli, veient jugar a tennis al papa i a més gent i xalo molt. Hi ha molt espai per caminar, llocs on agafar-me si no em veig segur, pedretes per agafar i llençar, una zona per a jugar (amb un terra adequat per a les caigudes) i molts nens una mica més grans que jo jugant.
Al papa se'l veu una mica nerviós, sembla que no acaba de confiar en que m'aguanti plantat i sempre té una mà apunt per agafar-me. Quasi no l'ha hagut de fer servir cap vegada, però sembla que pateix bastant. Suposo que encara s'ha d'acostumar a la meua forma de caminar/córrer, encara que ja m'ha salvat d'algun accident.
El dubte ara és saber que passarà quan no em salve i caigui. Suposo que m'aixecarà, ploraré i ho tornaré a intentar. Déu ser el que fan tots els nens, però a mi no em fa massa il·lusió, els grans no cauen i jo tampoc vull caure. Us mantindré informats.

Inici de l'estiu

2008-07-08T00:04:00.004+02:00

Com sol passar últimament, ja fa bastants de dies que no us dic res. Com sempre, és culpa dels grans, que no me deixen temps per estar davant de l'ordinador. Entre dutxa, sopar i altres temes, sempre se'm fa tard i no trobo el moment d'assentar-me tranquil davant del teclat.
Finalment ha arribat la calor, la recordava vagament de l'any passat, però estava tant concentrat en la novetat del part que casi no me'n vaig ni adonar. Ara és diferent, i les primeres nits d'estiu s'han fet difícils, hem dormit ben poc els 3 i els grans sembla que ho paguen.
Amb la calor també han arribat els primers anys d'aigua gelada, tant a la platja (on l'aigua va i ve) com a la piscina. M'ha agradat molt, encara que quan em suquen baix de l'aigua no m'ho passo massa bé. Un dels problemes de la calor és que no paren de posar-me roba i gorres al cos i el cap. Estan obsessionats en tapar-me del Sol. Fins i tot em freguen en una crema molt viscosa que no m'agrada molt. Suposo que déu ser alguna costum dels grans, però jo no l'entenc molt.
Per acabar, avui he anat a vore jugar a tennis al papa. Bé, més que vore'l jugar a tennis, el que he fet és jugar amb una moto petita que no feia soroll però m'ha agradat molt, cansar una mica més a les dos ieies, jugar al parc dels nens grans i, en definitiva, passar-m'ho bé una de les poques vegades que em treuen de casa ;-)
Us deixo unes fotos de la visita al poli:

Fins aviat!!

Iceberg

2008-06-23T15:34:00.001+02:00

Espero que durant les pròximes hores / dies, aniran apareixent més imatges de l'espectacle, però aquesta els fa molta il·lusió als grans i m'han demanat que la penge (si continuen així els diré que es fassen el seu bloc, que aquest és meu i faig el que vull). Com se'ls veu tan il·luisonats els he fet cas, són com nens petits.

Fins aviat!!

1a excursió al Montsià

2008-06-19T07:45:00.000+02:00

Continuem amb el retard habitual, però poc a poc anirem posant-nos al dia. Avui em toca parlar-vos d'una excursió que vam fer pel Montsià a finals de març.

Desprès de l'estada a la neu i del fred dels Pirineus, vam passar una setmana normal a casa, que per sort només va tenir 4 dies. Dic per sort perquè després de 5 dies molt intensos el poble sembla més avorrit. Així que desprès d'aquests 4 dies ja tornàvem a estar al cap de setmana i tornava l'activitat. El diumenge em van portar a conèixer el Montsià. Cap a les 11 el papa va arribar de córrer i una vegada van arribar Omar i Sara i vam acabar d'estar preparats vam sortir amb cotxe. El vam deixar al costat d'una casota mig abandonada (Mas de Mulet) i vam començar a caminar per un camí. A mi em portava el papa a la motxilla i com no tenia bones vistes em recolzava a les barres per estar més alt. Anàvem pujant i el camí es va transformar en sender i continuava ascendint. Feia sol, però venia un ventet bastant fresc del mar, que es començava a veure a l'horitzó. Tal i com anava pujant, els grans anaven respirant més fort però jo ni ho notava, deuen estar una mica fluixos. Quan el mar ja es veia perfectament van començar a fer fotos, jo, com no entenia res, vaig preferir fer una clapadeta. Suposo que encara he d'aprendre a apreciar les vistes, però em semblava tot bastant més avorrit que passejar pel poble ja que no ens trobàvem a ningú i a sobre havia d'anar col·locat dins d'una motxilla a l'esquena del papa.

Després de la dormida em vaig despertar a un tram en moltes pedres i molta pendent. La mama estava una mica preocupada, però vam pujar sense problemes. No se que els passava, però de quan en quan paraven i anaven molt poc a poc. Normalment coincidia en trams amb pedra i pujada o baixada forta, suposo que déu ser difícil anar per aquests llocs. Com jo encara no m'aguantava plantat, no sabia el que era fàcil i el que era difícil, ara ho vaig descobrint (per a mi ara tot és difícil).

Després d'aquests trams en que anàvem més poc a poc, vam trobar un altre caminet on ja no paraven tant i finalment una pista bona que ens havia de portar fins al cotxe. El papa s'anava queixant bastant de mal d'esquena, ja us he dit abans que estan una mica fluixos, perquè jo havia estat tota l'excursió amb ell i no em feia mal res. L'últim tram de baixada vam anar molt ràpid, tenien ganes d'arribar al cotxe i finalment ho vam fer.

Havia estat una excursió molt bonica, el recorregut de la qual i les fotos podeu veure aquí (si el papa ho ha penjat bé a la seua pàgina wiki). Jo vaig xalar molt i em sembla que ells també, a veure quan ho repetim, perquè últimament el papa sempre està corrent i jo no els puc acompanyar a la muntanya. Sembla que ara toca platja, però d'això ja us en parlaré un dia d'aquests.

Besets.

Gran notícia

2008-06-05T07:36:00.005+02:00

Continuo tenint apunts pendents, però avui s'ha produït una notícia que val la pena destacar. La notícia no és que cada dia camino una mica millor (vaig perdent la temor i les dos o tres passes ja són sis o set), ni que ja no dono tanta guerra (cada dia els canso més), ni que menjo millor les fruites i verdures (en menjo però tampoc és la gran notícia).
Bé, no us faig esperar més, la notícia és que avui he dormit tota la nit al meu llit. És veritat que vaig adormir-me tard, ja havien tocat les onze, però després de tres dies de prova i d'estar-m'hi cada dia una mica més, avui he passat tota la nit sol. Em consta que el papa i la mama barregen alegria amb un puntet de tristesa. Dormen més amples, però m'enyoren. Ho sé perquè se'ls nota; el primer que ha fet el papa al despertar-se ha estat vindre a vorem i a la mama se li veu a la cara.
Queda pendent l'explicació de l'excursió al Montsià, però aquesta nit cal recordar-la sempre, m'estic fent gran.

Per acabar, us penjo l'últim àlbum que han pujat al PicasaWeb del papa amb algunes fotos recents.

Adéu!!

Vídeo expo

2008-05-28T16:52:00.003+02:00

Tinc pendent l'excursió al Montsià, com a mínim posar les fotos i la ruta, ja que vam gravar-la al GPS (bé, ho van fer els grans, però em poso la medalla jo que sóc el protagonista).
També us he de parlar de les meues primeres passes, que vaig fer el 25 de maig. Hi ha algun vídeo que també penjaré (també ho faran els grans, no sigueu quisquillosos).
Però per anar fent boca us deixo el meu primer (de moment únic) vídeo artístic. Es tracta d'una petita aparició a un espectacle de la Expo Internacional de Saragossa. És un espectacle del grup Focus, que potser tornen a utilitzar la meua (bonica) imatge més endavant.

És tracta d'un espectacle que simbolitza el canvi climàtic i la destrucció que portarà implicada. La meua imatge surt sobre els 2'20" (partida a les pantalles) quan simbolitza un bri d'esperança de la mà o per a les futures generacions. Espero que us agrade (també espero que a l'espectacle real se'm pugue vore una mica més).

Fins aviat.

Setmana Santa, Montsià i més

2008-04-10T00:15:00.002+02:00

Ja se que fa molts dies que no publiquem cap entrada, però jo encara no se ni llegir ni escriure (ni parlar) i el papa diu que no té temps (per al que vol si que en té).
Com fa tants dies, quasi ni me'n recordo de tot el que m'ha passat aquestes setmanes, però intentaré explicar-ho el millor possible. Fa un parell de setmanes vam anar a Font Romeu. Els grans deien que eren les vacances de Setmana Santa, però jo no se que vol dir ni vacances ni Setmana Santa, pel que vaig veure són uns dies en que es va molt en cotxe, dormim a llocs estranys, hi ha molta gent junta i al carrer fa bastant de fred.
Anant una mica més al detall, tot va començar en un altre llarg viatge amb cotxe. Aquesta vegada anava amb la mama i els iaios i, com sempre, vaig dormir tot el que vaig poder, però al final ja no podia més i vaig plorar una mica. Una vegada vam arribar, vam trobar als altres iaios, padrins, tiets, amics i el papa. Després d'un viatge tant llarg tocava tornar a dormir, però un llit diferent, una habitació fosca i la son gastada durant el viatge eren massa elements negatius per passar una bona nit i no la vam passar.
Seguint les coses estranyes, de bon matí van començar a fer canvis amb els companys de llit i quan me'n vaig adonar ja tenia als iaios posats al llit. Semblava que ho fessin expressament per descol·locar-me i no deixar-me dormir així que els vaig fer cas i no vaig tardar en demanar que em portessin fora del llit. Una mica més tard ja em tornaven a posar al cotxe i em feien un passeig curt fins arribar a un lloc que tenia alguna cosa que em resultava familiar. S'assemblava a un altre lloc on havíem estat feia pocs dies, amb un color blanc brillant que enlluernava de valent, una temperatura bastant freda i ple de gent estranya, molt tapada, amb coses pel cap i els peus que no em semblaven normals i que passaven amunt i avall d'allò més ràpid. Com sempre, van aprofitar per fer-me un munt de fotos, em van passejar una mica, de quan en quan venien el papa i la mama a vore'm i quan ja me començava a cansar tornàvem cap al lloc on menjaven i dormíem.

View Album

Get your own

Així van anar passant els dies, jo em vaig anar acostumant a la nova llar i cada dia dormia una mica millor, encara que els canvis de persones del matí encara no els acabava d'entendre. El que si que em va agradar van ser els sopars. Tot de gent menjant, un munt de coses per intentar tocar i fins i tot me van deixar provar una sopeta que tenia un gust de no sé què boníssim i que no m'han deixat tornar a provar.
Pel que fa a la resta del dia, un se va quedar la mama dormint en mi i més tard vam anar a vore a la resta, però feia bastant de fred i vaig estar poca estona a l'aire lliure. Per sort a la sala on estàvem hi havia un extintor, que és tot el que necessito per distreure'm de valent (desprès diuen que sóc difícil). L'últim dia va pegar una nevada (això blanc que cau del cel) que per les cares de la gent devia ser intensa i el nostre equip no va poder sortir de l'apartament. A l'equip del papa i la mama els va costar més que de normal i van tornar abans del normal, deien que el dia havia estat impressionant, amb molta neu, poca gent i finalment molt de vent. Poc a poc van anar arribant els que havien marxat i a la tarda vam emprendre el LLARG camí de tornada.
Jo vaig fer com sempre, vaig dormir al principi però al final em vaig cansar. També com sempre quan vam parar em van deixar agafar el volant un moment i vaig vore als que anaven amb els altres cotxes (el papa no anava en natros) i vam riure una mica. Quan em van tornar a la ditxosa Maxi Cosi em vaig tornar a enfadar, però per sort quedava poc i vam arribar a casa sans i estalvis.

Aviat us explicaré el cap de setmana següent, que vam fer una excursió guapíssima pel Montsià.

Tornem a esquiar

2008-03-19T09:08:00.003+01:00

Aquest passat cap de setmana hem continuat amb les novetats i he vist la meua primera calçotada. Va ser una mica estrany, ja que menjaven amb el meu estil, embrutant-se la cara i la roba, però semblava divertit. Jo m'ho vaig passar molt bé, vaig anar de braç en braç i no em vaig adormir en tota l'estona. Els grans també semblava que s'ho passaven bé, encara que algunes vegades no sabia si se'n reien o ploraven, costa una mica de distingir, sobretot perquè no acabava d'entendre el que s'anaven explicant.
Vam fer algunes fotos, que us deixo a continuació, són bastant gracioses.

Aquesta setmana torna a tocar anar a esquiar, amb tots els avis i tiets. El papa diu que farà fred i la mama tremola només de pensar-ho. Jo estic molt tranquil i per entrenar-me ja fa dos dies que dormo destapat. Bé, el de dormir és un dir, perquè avui m'he despertat com a mínim 10 vegades i això que vaig estar fins a les 12 saltant i cridant pel llit. Ahir no estava d'humor, no se si era pel mateix cansament , per les dents (tinc les 2 de baix, una de dalt i se n'insinuen dos més a dalt) o perquè, però vaig plorar més que mai. Intentaré portar-me millor avui que si no igual se cansen de mi i me deixen en les ieietes.

Això, si surt bé, és el gràfic de la temperatura aquestes vacances, jo no n'entenc massa, però me penso que se'm gelarà el nasset.

Vigileu a la carretera i la setmana que ve us explico com han anat les festes.

Primera esquiada

2008-03-10T20:03:00.004+01:00

Tot i que ja havíem anat a Andorra, la neu encara era una desconeguda. Després d'aquest cap de setmana, la cosa ha canviat i hem visitat la nostra primera estació d'esquí.
Vam visitar l'estació de Vallnord, més concretament Pal i, com totes les novetats, la vam rebre amb molta il·lusió. A més, el cap de setmana va coincidir amb els 7 mesos, amb la qual cosa podem dir que va ser un regal d'aniversari dels ieios Juan-Camps. Un regal que els va sortir car, perquè van haver de fer-me de cangur mentre els papes esquiaven junts per primera vegada en dos anys.
Com és pot veure a les fotos els moments d'alegria van guanyar per golejada als plors, però tot i l'ampli número de cangurs, van acabar tots agotats; són una mica fluixos aquests adults ;-)

Parlant d'altres temes, la tercera dent ja aguaita i el forat per a la quarta ja està fet. Seguint amb la boca, ja em surten molts de sons diferents, però encara hem de treballar per ajuntar-los correctament. El pediatra em va tornar a punxar el divendres, però com ja estic acostumat, no vaig ni plorar i com a premi ja em deixen menjar pollastre.
Pel que fa a la mobilitat, ja volto amunt i avall, m'aguanto perfectament assentat i si m'esforcés potser podria gatejar una mica. Però tampoc cal córrer, tot arribarà.

Adéu.

Si m'encanto molt ja anirà a l'escola

2008-03-03T08:16:00.002+01:00

La idea d'aquest bloc fa molt de temps que va nàixer, però em costa trobar el moment de començar a escriure-hi. Però clar, si vull que sigue realment útil, m'hi he de posar ja.
Aquesta setmana farem 7 mesos, ja tenim dos dentetes a baix i comencem a lligar sons. Hem passat el primer costipat una mica seriós i encara dormim tots junts.
Pel que fa al menjar, el pit és la base. Vam començar bé amb els cereals i la fruita, però les verdures no entren de cap manera i amb el costipat hem fet una passa endarrere.
Ahir vam fer una excursió als Ports, vam estrenar la motxilla i ens va agradar bastant, encara que vam acabar amb el sistema de transport tradicional, havien estat massa hores.

Bé, ja hem començat amb els posts, a veure si agafem una bona seguida i podem anar publicant tot allò que ens va passant.