Canvi d'etapa

Durant aquestes vacances de Setmana Santa, en que hem fet un altre viatge tota la família junta, puc dir que s'ha acabat la transició a una nova etapa del camí que fa quasi quatre anys que vaig recorrent. Durant aquesta transició, que ha durat uns sis mesos, s'han produït una sèrie de canvis enormes que m'han portat de ser un nen petit situat al centre del seu mon senzill a ser un nen, una mica menys petit enmig d'un mon més complex i complicat del que pensava.

El primer d'aquests canvis, va produir-se una mica abans d'aquests sis mesos, en concret el 3/07/2010 amb el naixement de la petita Txell amb qui comparteixo moltíssimes coses (pares, ieios, germans, casa, joguines, etc.) però que ha fet desaparèixer aquest centre del mon senzill que ocupava. Ara compartim protagonisme, cadascú a la seua manera, i m'ha fet aprendre a cuidar a algú, a sacrificar-me quan toca i a tenir algú que m'admira, que riu totes les meues gràcies i que em té com  el seu petit heroi particular.

El següent canvi va ser l'inici del procés llarguíssim que m'ha de fer descobrir que vull ser quan sigue gran, sí, al setembre vaig començar l'escola i tot i que el principi no va ser fàcil i fins Nadal va costar una miqueta, ara ja m'hi he acostumat i hi vaig en ganes i m'ho passo bé. Ja conec a tots els nens i nenes de classe i també a alguns d'altres classes i dels esports, també conec totes les àrees de jocs del Passeig de les Escoles i entre una cosa i l'altra no tinc cap problema en anar-hi.

Per últim, i aquest canvi m'ha costat una mica més d'assumir, me n'he donat compte que no som eterns, que un dia estem i al següent podem no estar. M'ha costat entendre això, adonar-me del significat de l'expressió "patir per algú", i, sobretot, saber conviure amb aquest sentiment. Suposo que sóc menut per això, però és el que hi ha, això no es pot triar i a mi sembla que m'ha tocat pronte. Espero no haver de sentir l'experiència massa sovint, no és massa bona senyal, però sembla part d'aquest camí que comentava abans.

No us marejo més, avui ha tocat una actualització menys graciosa que de normal, segur que la propera serà més distreta i, en una mica de sort, tindrem el debut de la gran doneta, la meua germaneta Txell.

Adéu!!!

Canvis al bloc

Quant de temps, sempre amb la mateix excusa, però de veritat que costa trobar temps per relaxar-se una mica i deixa treballar al cap amb una mica de tranquil·litat, la tranquil·litat necessària per poder escriure amb un mínim de gràcia.
Les últimes entrades del bloc són just després del naixement de Txell, com ja té els 6 mesos complits no cal ser matemàtic per poder dir que ha passat molt de temps.
Ara seria lo seu anunciar que Txell també obre blog i passar l'enllaç, però farem ús del realisme i apostarem per modificar aquest diari i que el compartixquen com a bons germans.
Així que intentarem modificar la plantilla i li donarem a Txell les claus per a que escrigue alguna cosa quan en tingue ganes.

Va, que en breu estarem de tornada i intentarem ser més constants!!

Txell i l'estiuet

Bones a tots/es, com sabeu ja tinc a la meva germaneta fora de la panxa de la mama. El dia 3 Txell va sortir i la vam anar a vore, era molt fea i menuda, ha anat millorant però continua sent molt petiteta, jo no li faig molt de cas, vaig a la meua! Tinc els papis contents per que vaig a natació i ho faig molt be. Molts matins he anat a la piscina dels iaios, la tenien una mica verda però sembla que ja ho tenen una mica dominat.

El mes que ve faré 3 anys i l'altre dia vam anar a encomanar una bici per a mi, estic molt emocionat!

Avui hem comprat la bata per al cole i la bosseta per a l'esmorzar, los papes no paren de dir-me coses del cole, a vore com serà! Jo ja he estat desenvolupant la meva part artística, he decorat coixins i parets i m'han quedat molt originals.

Per les nits encara els vaig a fer alguna visiteta al llit dels papis, més que rés per a que no es pensen que passo d'ells.

Tinc ganes de que siguen festes per a vore els gegants pel carrer, hem tenen preocupat tot l'any tancats a la casa de cultura, els he visitat a sovint per animar-los.

Vaig molts caps de setmana a Alcossebre, m'encanta la platja!! així distrac els iaios. Els fa molta gràcia per que allí menjo i dormo com un home.

Molt bon estiu a tothom!!

Estiu 2010

Acabo d'afegir fotos al meu àlbum d'estiu. Quan tingue una mica de temps (Txell em dóna molta feina de moment) us explicaré totes les novetats.

Fins aviat!!!

Recapitulem

Bones, després de bastant de temps i bastantes coses per contar-vos, torno a estar per aquí. Des de l'última vegada que vaig escriure hem fet moltes coses, moltes novetats i experiències, però el millor està per arribar i, abans que vingue Txell i ho canvie tot, volia posar-vos una mica al dia.
Mirant ràpidament enrere i pensant les coses més destacades que hem fet, em ve al cap el pont de Sant Josep que vam aprofitar per anar a Disneyland i a París amb els papes, els ieios Brunets i la ieieta Pepita (que feia el sant). Ens ho vam passar molt bé, sobretot jo, allò és una passada, és com estar dins l'ordinador i anar veient les pel·lícules de Disney. Al tornar a casa, com no, el padrí em va regalar la mona de Messi, que vam rebre tal i com es mereixia i que me vaig menjar amb bastanta passió. Us deixo les fotos per a que us pugueu fer una idea.


Per Setmana Santa, vam anar a dir-li adéu a la neu. Van ser només 3 dies a Font-Romeu, però ens ho vam passar molt bé, vaig poder tornar a esquiar, vaig visitar totes les zones infantils que vaig trobar i vaig tornar a passejar la jaqueta que tant m'agrada.


Aquell va ser l'últim viatge així gran que vam fer sense Txell, ara ja tinc (tenim) moltes ganes de que arribe, de poder començar a ensenyar-li coses i, com no, pegar-li alguna bronqueta. Us mantindré informats i informades (espero).

I ara a pels números

Aquest passat cap de setmana vam tornar a anar a la neu. Aquesta vegada ho vam fer amb un grup de "joves" (això diuen ells) del poble i viatjant amb autobús. Ha estat bé, només vaig pujar un dia a pistes i sense esquís, però vaig xalar al telecabina i m'ho vaig passar molt bé jugant amb la mama per la neu, fent ninots, salts i tobogans i també esquiant damunt dels esquís del papa per la tarde (encara que sense anar molt fort).


L'altra gran notícia del mes es que ja sé el que porta la mama a la panxeta; una neneta!!!! Vaig passar una mica de nervis els dies abans d'anar a veure-la, perquè m'ho havien explicat malament i no estava molt segur del que volia dir això de vore-la. Al final va ser entrar a una habitació on van parar la llum, la mama es va gitar damunt d'un llit i van posar-se a mirar unes pantalles on sortia algo (dien que era la neneta) i de quan en quan se sentia un soroll que van dir-me que era el cor. La veritat és que no n'hi havia per a tant, no em tornaran a prendre el pèl!
Per acabar, ahir no vaig poder aguantar-me d'ensenyar-li al papa que ja controlo una mica amb això dels números. Li vaig ensenyar on estan l'1, el 2, el 3 i el 4 (aquest amb una mica d'ajuda per dissimular) al mando de la tele i al teclat de l'ordinador. A n'ell li va fer molta gràcia i vam aplaudir una miqueta per celebrar-ho.