divendres 16 d’octubre de 2009

Seguim en línia


Va passant el temps i anem fent cosetes. Tot i això, últimament hem estat una mica més tranquils. Els papes han baixat una mica el ritme i jo vaig fent les mateixes coses de sempre. Ja intentaré animar-los una miqueta i a vore si des d'ara fins a final d'any es posen les piles i em treuen més a passejar i els podré ensenyar més coses.
Demà diuen que em portaran al Mas de Comú i a la Torreta, ja vorem si el papa aguanta perquè no l'acabo de vore en forma. Parlant d'això, fa dos o tres setmanes el vaig ajudar a arribar a la línia d'arribada d'Alcanar, sembla que estava bastant content, però n'havien arribat uns quants davant d'ell, en poc se conforma.
Com segur que esteu cansats de llegir i preferiu les fotos, us en deixo dos d'Alcanar i un parell del viatge a Barcelona d'aquesta setmana. Els va fer gràcia veure la butaca de la meua mida i vaig fer-me l'adormit.

Bona nit!

diumenge 9 d’agost de 2009

2 anys

Molt bon dia!! Avui faig dos anys i ja porto uns quants dies preparant-me. És un dia molt important, l'única vegada a la vida que de cop dobles l'edat i cal estar a punt per aquest gran pas.
Ja fa unes quantes setmanes que dormo al meu llit tota la nit (algun dia, si els papes s'enyoren vaig a acabar la nit al seu llit).
També estic avançant molt amb l'orinalet. Encara faig algun desastret, sobretot amb el pipi, però ja passo moltíssimes hores sense paquet i m'agrada molt estirar la cadena per enviar "cosetes" cap avall.
Segueixo parlant pels colzes, encara que no m'agrada tant fer-ho davant de gent (més que res per no impressionar-los ;).
Si premeu sobre el títol podreu veure un recull de fotos que ha preparat la mama sobre aquests dos anys. Espero que us agrade i espero poder celebrar molts més anniversaris amb la vostra companyia.

dissabte 25 de juliol de 2009

Uffffffff!!!!!!!

Ni més ni menys que mig any. Aquest és el temps que fa que no ens trobem. Com no tinc excusa no en buscaré, així que seguim com si res hagués passat.
Durant aquest temps, tot i que no he escrit, he fet bastantes coses. Parlo com un home gran (quan en tinc ganes o quan veig que mons pares tenen ganes de conversa), estic abandonant el paquet (ho sento per Dodot, s'hauran de buscar un altre client) i, últimament, a més de les olivetes, els cacaus i les patates (aaaaaii, quantes tardes al bar) estic afegin a la meua dieta el xoxolate.
Al temps lliure, vam fer unes bones vacances per Setmana Santa, vam seguir anant a la neu a l'hivern i, amb la calor d'aquests dies, estem anant bastant a la piscina, on he aprés a veure aigua sense atragantar-me (el de tancar la boqueta no m'acaba d'agradar ;).
Res més, que he perdut la pràctica i no vull cansar-me massa, a vore si aconsegueixo ser més regular i recupero la clientela perduda.



Bye!

divendres 23 de gener de 2009

Càsting

Hola, esta vegada he escrit ràpid, eh?!
Avui he anat a Barcelona de càsting, van trucar-nos ahir a migdia i cap a la capital falta gent.
No diré per quina marca és, per si porta mala sort, però comença per Do i acaba en ot, així que no mos podíem encantar que això és de lo millor que hi ha.

Ha anat molt bé, m'han atès genial (gràcies Laura) i la mama i jo hem sortit molt contents. Si m'agafen ho sabrem ràpid, perquè la setmana que ve s'hauria d'anar a la capital del país veí.

Una abraçada i us deixo uns enllaços als millors anuncis de nens que s'han fet (papa, ja saps que jo mai faria el del primer anunci, ;-))



dimecres 21 de gener de 2009

Viatge a la neu

Hola, després d'una altra llarga absència ja torno a estar per aquí. Com sempre tinc moltes coses que explicar-vos, i si últimament m'heu vist sabreu que intento fer-ho. Aquesta setmana he començat a intentar repetir tot el que sento. La veritat és que costa una mica, me resultava més fàcil quan només deia bub, cococ, eta (sabateta, llumeta, piloteta), ma (mar, mam), mama, papa, ieiu, iia, mi i quatre coses més; però també és veritat que ara els que em veuen xalen més (avui la paraula de moda és osti) i els puc donar més conversa.
Una altra novetat és que començo a fer servir els waters i el meu orinalet. De moment faig pipi quan m'assenten i alguna vegada ha caigut algo més, encara que me queda bastant per demanar-ho jo. Suposo que no tardaré molt a fer-ho perquè també xalen molt quan deixo algun record.
Com a extra, la setmana després que vingués el trator (i uns homes barbuts que anaven a dalt) i ens portés regals, vam anar a la neu a Andorra. Per si amb el fred, les disfresses dels papes i ninín no n'hi hagués prou, el diumenge em van deixar a un aparcament de nens (guarderia). Jo estava cansat de tot el cap de setmana, no em trobava massa bé, estàvem a un lloc que no havia vist mai i, per si fos poc, me deixen totsol 2 hores. M'ho vaig passar bastant mal però suposo que m'aniré acostumant.
Us deixo unes quantes fotos d'aquests dies i espero (com sempre) no tardar tant a tornar a escriure.

dimecres 17 de desembre de 2008

Vacances, hivern, ...

Ha passat més d'un mes des de l'última vegada que us vaig explicar alguna cosa, però estic tant ocupat donant guerra i aprenent coses que no em queda temps per assentar-me a escriure. Durant aquest mes he fet un munt de coses, vam fer unes petites vacances amb els papes (la majoria de fotos són d'aquestes vacances que vam passar pel Pirineu), he vist un munt de tractors (m'agraden molt i a les vacances em van deixar caminar per damunt d'un i a Amposta en vaig vore de molt grans), he tocat cavalls, vaig molts de dies a vore tututs (trens) molt llaaarggs, he aprés a cridar a tots els tiets (a Lara li dic Lluc perquè els fa molta gràcia quan ho faig, però ho sé dir) i continuo fent el dimoni de quan en quan per conservar la fama que tinc.



Últimament també he tingut algun accident, m'agrada molt pujar per tot arreu, ja siguen sofàs, com caixes, com taules petites, com escales de llitera; on sigue. De quan en quan, provo si em vigilen bé deixant-me caure i alguna vegada els enganxo despistats i caic.
Pel que fa al dormir, ja dormo totsol, encara que hi ha dies que em fa mal la boqueta i vaig despertant-los per compartir els mals moments. Ahh!, ja no me'n recordava, per fi han descobert que el menjar que més m'agrada és la carn. Jo sempre que anem a comprar i passem per davant de la zona de carn ja els ho deia, però ara se n'han adonat. Hamburgueses, espaletes de conill, pernil, cecina, ... qualsevol peça de carn em torna boig.

Bé, fins aquí l'entrada d'avui, us torno a escriure aviat.